En tota indústria on es produeixi algun bé (i fins i tot a alguna de serveis) necessiten tenir un inventari. Aquest inventari, ja sigui a curt o a llarg plaç, presenta un dilema per l'empresa :
Per una banda necessitaríem tenir la menor quantitat d'estoc possible perquè representa capital no venut. Des del punt de vista econòmic és ineficient tenir bens i producció ja acabada (cost de possessió) que no es ben. Podríem disposar dels diners i utilitzar-los per el que l'empresa els necessiti (com a fons de maniobra per operar, per exemple).
I per altre banda ens trobem amb altres necessitats :
- Necessitem minimitzar el risc de ruptura : necessitem tenir una certa quantitat de producció com a “coixí” per afrontar variacions de demanda i mantenir la disponibilitat. Podem tenir una pujada de demanda i necessitem poder-la afrontar per mantenir una bona imatge cara al public i la competència.
- També necessitem tenir una altre certa quantitat per la logística. Si necessitem portar un producte a una certa distància necessitem tenir en producte disponible amb una certa antel3lacio perquè la logística funcioni bé. En el temps en què no tenim la quantitat que necessitem enviar i el temps en què la logística no arriba necessitem també emmagatzemar-ho.
- També ens pot anar bé per mantenir un ritme constant de producció. Depèn de quin producte es produeixi la demanda varia moltíssim segons l'estació de l'any, com pot ser la majoria del tèxtil o els gelats aquí Catalunya. Per una empresa pot suposar més car mantenir la maquinaria parada que no proveir-se d'un bon magatzem.
- Estalviar en la compra de matèria prima. Hi han béns que poden variar força de preu segons el moment de l'any en què es comprin. També pot resultar més barat comprar la matèria prima en grans quantitats que no al menor.
- Anivellar les carregues dels diferents tallers. Podem compensar la inestabilitat de la demanda produint a un ritme diferent que aquesta. Així els diferents tallers de l'empresa treballen a un ritme constant i no saturem cap secció ni ni creem “colls d'ampolla”.
És per això que s'han creat diferents sistemes que proven de trobar un “punt d'equilibri” ópitm entre unes necessitats i les altres. A classe hem vist com a mètodes els sistemes de revisió continua, periòdica i mixte, la classificació ABC dels productes, la gestió d'estadístiques per resïr la possessió de bens o el “Just in time”. M'agradaria exposar altres mètodes que s'utilitzen per gestionar l'inventari o millorar-ne l'eficiència diferents als que hem vist.:
Magatzems intel·ligents. En aquest tipus de magatzems la gestió de les existències és totalment automàtica. D'aquesta manera s'aconsegueix optimitzar al màxim l'espai i potser un control molt estricte sobre l'inventari que hi ha “a temps real”. Un exemple d'una empresa pionera en utilitzar aquest sistema és la tèxtil SATI S.A.
Gestió de magatzems en l'entorn SAP/R3 : com s'ha dit en altres post, SAP pot ser una opció molt interessant per compartir informació entre mòduls. Un d'aquest mòduls pot ser l'inventari i gestionar-lo correctament pot ser crucial.
Lean manufacturing: filosofia de gestió enfocada a la reducció dels 7 tipus de “malbaratament” (sobreproducció, temps d'espera, transport, excés de processat, inventari, moviment i defectes) en productes manufacturats. Eliminant tot malbaratament la qualitat, el temps de producció millora. Tot i que aquesta filosofia no tracta directament l'inventari, si que una empresa que segueixi aquesta filosofia gestionarà mes atentament l'inventari que una que no ho faci. Un altre exemple pot ser la gestió integral.
http://www.ilo.org/public/spanish/region/ampro/cinterfor/temas/calidad/exp_inst/senati/index.htm
Una opció per algunes empreses pot ser la subcontractació d'aquest servei. Hi hauran empreses que els hi sortirà més rentable subcontractar una empresa de logística que no tenir l'espai en el magatzem.
Alguns enllaços relacionats amb la gestió de l'inventari :
Problemas y soluciones para la adecuada gestión logística y de almacenes (exemple d'una empresa que per solucionar els seus problemes de logística va aplicar la filosofia “Just in Time/Lean Manufacturing”.
Incrementar la eficiència productiva a través de LEAN MANUFACTURING (presentació feta al salo internacional de la logística, Maig 2005)
Gestión de calidad en la formación
Lean manufacturing (article de Wikipedia)
http://es.wikipedia.org/wiki/Lean_Manufacturing
Gestion Del Inventario
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
Trobo que la filosofia just in time es una de les millors pel que fa la administració del inventari, ja que es fabrica el just i lo necessari per la demanda que tingui la empresa, estalviant d'aquesta manera, un volum de costos significatiu, ja que no produiex costos de enmagatzematje del inventari.
Unes altres característiques importants d'aquesta filosofia és tal i com possa en la documentació de classe, cero defectes, cero averies, cero stocks (com he citat anteriorment), eliminació dels temps d'entrega i per acabar, cap tipus de burocracia, fent més econòmics els costos de gestio.
En definitiva, una bona filosofia, si el que volem es tindre un gran estalvi.
Però trobo que si s'incrementa la demanda.... pode la empressa no dona abast per poder subministrar-la ja que no compta amb stock, per tant, es perdrien ventas...
Oriol, tot i que el teu article és molt interessant i adient, voldria precisar que els temes als que fas referència no son ben bé mètodes de gestió del inventari en el sentit que s’ha vist a classe.
Els Magatzems intel•ligents milloren moltísim la eficiència de l’operació dels magatzems FÍSICS automatitzant les operacions de entrada i sortida de material mitjançant robots que són els que manipulen els palets amb els articles. Aquests prodigis de la tècnica no serveixen per reduir el inventari sinó per fer més ràpid i eficient la manipulació dels materials (entrades i sortides) i reduir l’espai necessari i els costos de la OPERACIÓ del magatzem físic.
L’enllaç a Tecsidel que parla del módul WM de SAP tampoc fa referència a mètodes de gestió d’inventari. Warehouse Management WM de SAP és un submòdul del mòdul MM (materials management). MM dona a tots els processos que tenen a veure amb gestió de materials. Dins de MM hi ha el submòdul de IM (Inventori Management) que suport als mètodes de gestió d’inventaris que hem vist a classe i a la seva integració amb processos de comercial com ara comandes i bloqueig de materials compromesos i també amb producció. Però WM dona suport a la gestió FÍSICA DE MAGATZEM: els moviments, el personal, l’espai, amb integració de la captura de dades per lectors de codis de barres i en el cas de l’enllaç de Tecsidel també de sensors RFID.
L’enllaç de Lean Manufacturing no correspon al tema ¿? Suposo que ha estat un cut i paste frustrat. En qualsevol cas, LM, al igual que Just in Time (filosofies y conjunt de tècniques mol properes en la seva orientació) persegueixen entre altres objectius reduir els inventaris necessaris, però els que no son mètodes de gestió dels que encara siguin necessaris. En el cas de la implementació de kanban sí que aquest està funcionant pròpiament com a mètode de gestió d’inventari.
Massa informació amb un mica de manca de selecció i classificació, tot i que interessant.
Voldria fer un comentari paral·lel a aquest tema, no tant de la gestió d'stocks si no dels stocks en particular.
S'ha parlat de que es necessiten per tal de que facin "coixí" però que alhora son elements indesitjables per a l'empresa perquè és una inversió que DE MOMENT no és productiva.
I el meu comentari és el següent: Si ve entenc que el fet de tenir producte sense vendre són diners estancats en el magatzem, també entenc que la materia prima del producte que venem ha costat X. Si la fàbriquem demà, segurament costarà X+Y (i més en el mercat en el que ens trobem ara que tot pateix inflació).
Per tant, el "problema" de tenir stocks només seria per empreses que no són "molt solvents". M'explico: posem una empresa com ara Nike. Penseu que serà gaire perillos fabricar 1 milió més de parells de bambes un dia determinat? jo crec que no.
Per tant, les empreses "petites", o sigui, les que no tenen cuotes de mercat més o menys fixes són les que poden patir, en major o menor grau, aquest problema en l'stock, però no crec ni molt menys que en empreses grans sigui cap problema la gestió d'stocks (vaja, veig que tenen un marge molt major de cara a la venta: que no es ven avui, ja es vendrà demà. Que tenim bambes dels anys setanta, doncs anunciem moda retro...).
Publicar un comentario