
ISBN: 84-493-1248-5. Castellà.
Títol Original (anglès): No Logo. 544 pàgines.
Autora: Naomi Klein
Entrada a la Wikipedia: No Logo.
Web oficial: No Logo
Llibre (3Mb, pdf, castellà)
Perquè la televisió té tant poder?
Perquè considerem tant important anar a la moda?
Perquè una frase o una situació ens fa pensar inconscientment en una marca?
Què significa de debò una marca per nosaltres i què és el que ens impulsa a seguir-la?
Aquest llibre és una reflexió sobre el poder que tenen les grans corporacions sobre la nostra societat. Lluny de ser un manifest per canviar el nostre sistema, el llibre és un treball periodístic i d'investigació de la ma de la periodista canadenca Naomi Klein. Aquesta analitza diferents exemples com puguin ser Pepsi, MacDonalds o Coca-Cola i en especial les fabriques de Nike. Aquestes aprofiten diferents buits legals a països subdesenvolupats per obtenir exempció d'impostos i ma d'obra barata. És alarmant que es pugui escriure tot un llibre sencer tractant aquest tema amb pocs exemples. Penso que això és mostra de que a la societat li falta molt encara per avançar.
A mesura que avança el llibre ens descobreix les diferents estratègies que utilitzen aquestes empreses per arribar enderrocar els seus rivals i mantenir-se al lloc on són. A part de l'explotació abans comentada, Naomi relata altres situacions preocupants com el monopoli que empreses (com Pizza Hut, Taco Bell, McDonald's, Burger King... ) tenen a les diferents universitats i col·legis d'Estats Units. Fins i tot ens parla de la influencia que aquestes tenen a l'educació. La veritat és que és molt preocupant que una empresa pugui tenir poder fins i tot en influir en l'educació d'un país. L'educació penso que és un tema pel que el govern ha de vetllar molt ja que seran les noves generacions les qui herederan el dia de demà el nostre treball.
“NoLogo” també explica com neixen els moviments en contra les grans corporacions. Des de un punt de vista amè, ens explica les raons que pot comportar a diferents col·lectius estar en contra de les grans multinacionals. És per això que, potser sense voler-ho, aquest llibre representa un punt de referència als seguidors del moviment anti-globalització.
La veritat és que el llibre té bona pinta per el tema que tracta i les recomanacions que en fan. El recomanaria a tothom que tingues temps per llegir-lo i esperit crític en la societat que vivim.
Aquí us deixo amb un parell d'enllaços per els que vulgueu veure el reportatge :
Trailer (8min, anglès):
Reportatge (40min, anglès) :
Fonts i ressenyes :
Politicasnet : http://usuarios.lycos.es/politicasnet/Libros/nologo.htm
Gente Alternativa : http://www.galeon.com/gentealternativa/babel/libro1.htm
Zmag : http://www.zmag.org/Spanish/0102bello.htm
Revelion.org : http://www.rebelion.org/cultura/klein280701.htm
U Computense Madrid : http://www.ucm.es/info/especulo/numero19/nologo.html
Microsiervos : http://www.microsiervos.com/archivo/libros/no-logo.html
1 comentario:
Ja fa un anys que vaig llegir aquest llibre i em va causar molt bona impressió. Un matis, en gran part, l’elaboració d’aquest llibre així com els moviments associacionistes de defensa contra la incursió de les grans companyies multinacionals en àmbit públics i privats que haurien d’estar protegits de la privatització i contra la conducta d’explotació immoral de les poblacions de països del tercer mon que descriu són possibles gràcies a instruments globalitzadors. Així doncs no crec que el terme anti-globalització sigui adequat per definir a aquest moviments. Simplement són moviments que volen que la globalització beneficiï a la humanitat en el seu conjunt en primer terme i també als altres essers vius que habiten la Terra i no pas a uns quants individus pertanyents a unes élites empresarials que no són democràticament elegides per influir als àmbit on ho estan fent i amb la intensitat amb la que ho estan fent. Anomenar-los ‘anti-globalització’ es posar fàcil la seva desqualificació amb l’argument de que no es pot anar contra la globalització ja que aquesta és una tendència que ni es pot detenir, ni seria bo intentar-ho. M’agrada més el terme de moviments per una globalització alternativa.
En el llibre es descriu com alguns d’aquests moviments als Estats Units i al Canadà amb les seves accions de denuncia han pogut convèncer a un nombre suficient de clients de fer boicot a aquestes companyies com ara Nike, the Gap, Tomy Hilfilguer i altres i amb això forçar-les a elaborar codis ètics que orientar la presa de decisions del seus directius i les seves estratègies. Crec que aquesta part del llibre es la que més relació té amb el tema de direcció, en especial amb la gestió de la influència com a part de l’activitat de dirigir. Els directius d’aquestes empreses han tingut que gestionar el interès dels seus clients en que la seva conducta als països del tercer mon sigui més compatible amb els dret humans i dels treballador i per fer públic que han rebut el missatge s’han vist forçats a desenvolupar codis ètics. Els grups que han promogut aquests boicots sabien molt bé què significa la influència.
Per cert Oriol, el codi HTML per que els vídeos es puguin veure directament al teu blog els trobaràs a la pàgina del youtube a la dreta del vídeo en el camp “Embed” i el podràs incloure a la teva entrada en la vista d’edició HTML.
Els vídeos no els coneixia, me’ls miraré quant tingui una estona.
Publicar un comentario